domingo, 12 de mayo de 2013

Quatre petites cantonades de no res

Quatre petites cantonades de no res és de Jérôme Ruillier, probablement, un dels millors contes per a treballar la cohesió a l'aula, un context en el que, al llarg dels anys, tendeix a haver-hi més diversitat. Es tracta d'un conte en el que, en una escola de rodones, de cop i volta, hi apareix un quadrat. D'aquesta manera, la porta de l'escola és rodona ja que està adaptada als les rodones que hi assisteixen i, per aquest motiu, el quadrat no hi pot entrar. Així, les rodones intenten que sigui el quadrat el que s'ajusti a les característiques de la porta fent-lo allargar-se, encongir-se, etc fins que se n'adonen que són ells els que han d'adaptar-se a l'infant. Enguany vaig decidir dur-lo a la classe amb els nens i nenes de P3 aprofitant que recentment s'hi havia incorporat un infant amb necessitats educatives especials.

Tal i com podeu veure, es tracta d'un conte en el que es treballa essencialment la resolució de problemes a través d'una situació concreta. En el meu cas vaig aprofitar el moment per plantejar la pregunta als infants atorgant-los la responsabilitat de resoldre el conflicte cercant alternatives per tal que el quadrat pogués passar per la porta, la veritat és que les respostes que van aparéixer van ser d'allò més originals! També vaig plantejar als nens i nenes que es posessin a la pell del quadrat i s'allarguessin, s'encongissin,... Treballant així la psicomotricitat i la coordinació i aprofitant les alternatives que anaven plantejant a mesura que explicava el conte.

De la mateixa manera, podeu aprofitar el contingut del conte per a treballar les formes geomètriques com el cercle i el quadrat, especialment a P3, quan en comencen a aprendre el significat. Així, posteriorment poden fer un dibuix del conte, poden resseguir figures geomètriques amb els dits, poden crear un dibuix a través de l'estampació de les formes, jugar amb els gomets observant-ne la seva forma...Com podeu veure, es tracta d'un conte que ofereix moltes activitats per a dur a terme i a tots els nivells i àrees!


Us enllaço el vídeo en el que apareixen les il·lustracions del conte: 


Els aprenentatges han de ser vivencials i els infants han de ser els autèntics protagonistes en la construcció del seu coneixement i, per aquest motiu, vaig optar per elaborar un material sensorial que els motivés i amb el que trenqués la rutina de mirar i escoltar com s'explica un conte. Tanmateix, amb això no vull dir que no és important explicar contes i recolzar-nos en les il·lustracions! La diversitat d'experiències enriqueixen sempre!

Així doncs, vaig optar per elaborar el material utilitzant cartró, plastidecors, velcro i tisores. Per a donar més resistència als materials vaig optar per plastificar les fitxes per aprofitar-les per activitats on es treballés la geometria i perquè alhora, els nens i nenes puguessin manipular els personatges del conte. 

A continuació us adjunto diverses fotografies que vaig anar fent durant el procés! Espero que us agradin!


Personalment, us recomano que doneu molta importància a l'hora d'explicar el conte en el moment en què es retallen les quatre petites cantonades de no res ja que les reaccions dels nens i nenes són espectaculars. I, si a més a més, aprofiteu i opteu per a crear el material els infants es divertiran d'allò més observant com, de cop i volta, una porta rodona passa a ser quadrada.

En el meu cas vaig optar per fer inicialment el quadrat i enganxar-hi velcro a dos extrems i, paral·lelament, fer l'entrada rodona. A l'hora d'explicar el conte podeu demanar als nens i nenes que facin màgia: que bufin (així treballareu també la pràxia bucofonatoria), que piquin de mans, que donin una volta, etc. És important recordar que el fet de trencar amb la rutina de simplement escoltar també fomenta la motivació i l'atenció pel conte i sovint l'interioritzen més rapidament si se senten partícips.






Espero que us hagi agradat l'entrada! Espero els vostres comentaris!


1 comentario:

  1. Em sembla molt original i divertida la teva proposta. M'encanta veure professors tan motivats!

    ResponderEliminar